"Pel setembre comença l’escola i també la xerinola" diu una dita popular, i és totalment correcta doncs a molts municipis és temps de festa major. Nosaltres en som testimonis per les dues vessants be siga com a pares, iaies, tios, germanes, o mestres o simplement com a músics que fem xerinola (sarau o festa). A la Font de la Figuera, el 4 de setembre, iniciarem la Cavalcada de Festes amb una espectacular “xarangà” amb coreografia incorporada, i no fou per a menys ja que la resta de participants foren penyes 
disfressades en pla “comico-bufa” . Tres dies més tard eixirem del carrer Miguel Hernàndez de Corbera, en dues formacions, una que encapçalava la comitiva de l’ofrena a la Verge del Castell i altra que acompanyava la Junta Local de Confraries (com tots els anys). Els primers tenien al darrera seu “les Filles de Maria” i els “Xics Fadrins”, que tot siga dit, enguany estaven molt educats amb una manera d’estar molt correcta, com ja feia anys que no es veia.L’endemà donàrem més d’un ensurt pels carrers de Sueca, segons ens ha comentat Josep (un conegut de la Colla) que manifestà sentir-se uns 30 anys més jove en escoltar la diana pel seu carrer i somniar que encara no havia acabat la “mili”. L’esmorzar ens donà forces per continuar amb la jornada ja que uns partiren cap a Corbera per acompanyar les Autoritats i “Camareres” al vi d’honor, i altres restàrem a Sueca per fer el mateix amb la corporació municipal cap a la missa i la mascletà. Però hi hagué qui de l’esmorzar anà fugint a treballar i també qui no pogué ni esmorzar, i encara més un dolçainer sols pogué bufar la darrera melodia, doncs arribà a punt d’acabar.
La vesprada també fou mogudeta, com és sabut per tots vosaltres, ja que a Corbera es quedaren 5 per fer la processó i la resta estiguérem a Sueca per acompanyar els balls i Gegants de l’Escola de Danses de la Ribera..Pel que es veu xerinola en fem una estona, i encara queda corda de setembre, en especial dos moments de molt de soroll com són el Concurs de Paelles, que seguint la petició de vestuari feta l’any passat per Jordi i Jaume ha tornat a ser de “dol total” encara que ens hem torrat per segon any consecutiu. Però ja tenim veus discordants que volen alleugerir la sufoquina fent aquest acte vestits totalment de blanc pur i immaculat.
(Ja ho passarem a votació)
El segon d’aquests darrers actes fou la Cavalcada, on aportàrem una mica de novetat a aquest món de dolçaines i tabals, ja que tenint com a base Les Cucanyes de Callosa, i un ritme divertit i ballable arrancàrem els aplaudiments i certs moviments de cos al públic. Cal dir que, en principi, en veure l’oratge com estava érem partidaris de no eixir pel risc d’acabar mullats amb els nostres instruments, però tot s’ha de dir la decisió d’eixir amb un poc d’endarreriment fou encertada i finalment ens poguérem divertir fent el que ens agrada.
I si la dita diu “ a Sant Miquel els camps esperen la pluja del cel”, nosaltres també estem esperant la festa al Sant que fan a Corbera per realitzar la cercavila i la processó, així com menjar-nos uns rotllets d’anís que fan al veïnat i amb els que sempre som obsquiats.
